Compartir coneixement des del sector públic

La societat del segle XXI és defineix com la Societat de la Informació i del Coneixement, una societat on les noves tecnologies impregnen la vida política, econòmica, empresarial, social i humanitària, concretant i facilitant noves vies d’interacció entre els subjectes.

L’administració pública i els organismes del sector públic no poden ser aliens a aquesta realitat, requerint-se una modernització en la manera d’afrontar les tasques diàries i les relacions amb la societat. En aquest sentit, la informació suposa coneixement i molta documentació produïda per entitats públiques és d’interès fonamental per empreses o ciutadans. Sota aquest context es van promulgar fa tres anys 2 lleis que recollissin aquest nou moviment: són la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (en endavant LAECSP) i la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre Reutilització de la Informació del Sector Públic (en endavant LRISP).

La primera llei, LAECSP, suposa un esforç en tots els estaments de l’Administració i organismes del sector públic per evitar el seu estancament en una societat de paper obsoleta. La incorporació de noves tecnologies permet no sols una reducció de les despeses per part de l’Administració sinó també una major rapidesa i agilitat en el tràmits, desembocant amb una millora dels serveis oferts i una major comoditat pels ciutadans.

La segona llei, LRISP, suposa un pas més endavant i té per objecte la distribució pública de tots aquells documents i informació que romanen dins les entitats administratives i que degut a les seves característiques puguin ser d’interès per a la societat.

Tot i això, la llei no acaba de ser ambiciosa del tot. No obliga als ens del sector públic a posar a disposició de la societat tota la informació que han generat, sinó que preveu les condicions i modalitats en les que s’ha d’efectuar en el cas de que l’entitat decideixi sota la seva discrecionalitat la reutilització de la informació.

D’aquesta manera l’hem d’interpretar com un impuls per a la reutilització de la informació que tota administració o organisme del sector públic ha de tenir en compte, adaptant-se al seu contingut en la mesura que es pugui. I és que des del sector públic moltes vegades no tenim coneixement de la importància que pot arribar a tenir tota la informació que es produeix i custodia dins la nostres bases de dades.

Per una part, impulsar el reaprofitament de la informació pública aconsegueix una major proximitat cap a la societat, demostrant la transparència i eficàcia en l’actuació que es du a terme. Per l’altra, aquesta informació té una gran importància per a empreses a l’hora de facilitar la creació de productes i serveis basats en aquesta documentació. Documentació que pot englobar un gran espectre temàtic, des de la de caire jurídic, a cartogràfic, passant per meteorològic, turístic o de tipus estadístic.

Des de la Fundació iBit és té molt en compte aquesta llei, i tenim un compromís actiu en posar a disposició de tothom allò que per la seva naturalesa sigui possible. Per exemple, una part important del contingut de les diferents webs de la Fundació iBit o publicacions realitzades des de la casa, són distribuïdes mitjançant llicències Creative Commons que redueixen de forma considerable la reserva de drets sobre l’obra o informació comunicada. I és que som conscients de què la reducció de costos que provoca el reaprofitament de tota aquesta informació en un moment tant delicat per a l’economia com és el d’ara, pot ajudar a sobreviure a moltes empreses i treballadors autònoms que requereixen de la informació que les administracions disposen.

Per això nosaltres hem començat a donar les primeres passes en aquest sentit i seria important que la resta d’administracions i organismes del sector públic potenciïn cada vegada més la reutilizació del seu coneixement envers la societat.

Creat per David Palou Mulet i Jorge Morell Ramos

Share

1 comment to Compartir coneixement des del sector públic