L’Agenda Digital Europea i l’administració digital

A l’agost de 2010 es va publicar l’Agenda Digital Europea, un document que té per objectiu definir el camí que permeti maximitzar el potencial econòmic i social de les TIC, i  en particular d’Internet, com a suport essencial de l’activitat econòmica i social durant la dècada 2010-2020. Segons el document, a Europa s’han perdut molts de llocs de feina degut a la crisi que ha destruït anys de progrés econòmic i social; en la situació actual d’envelliment demogràfic i competència mundial hi ha tres opcions: fer més feina, fer feina durant més temps o fer feina feina amb més intel·ligència. Encara que és possible haver d’acabar fent les tres coses, la darrera és l’única que garantitzarà un increment del nivell de vida dels europeus. Per tant, l’Agenda Digital proposa un conjunt de mesures a adoptar de manera urgent per posar a Europa en el camí d’un creixement intel·ligent, sostenible i incloent.

Agenda Digital Europea

Cicle virtuós de l'economia digital

Al document es defineix el cercle virtuós de l’economia digital format per la creació de continguts i serveis atractius en un entorn d’internet interoperable i sense fronteres, amb això és demandaran velocitats i capacitats més elevades que justifica les inversions en xarxes més ràpides el que realimentarà la creació de nous continguts i serveis, i, així es tanca el cercle virtuós. Ara bé, aquest cercle es veu amenaçat per un conjunt d’obstacles, dels quals se n’han identificat 7 (fragmentació dels mercats digitals, falta d’interoperabilitat, increment de la ciberdelinqüència i risc d’escassa confiança en les xarxes, absència d’inversions en xarxes, insuficiència dels esforços d’R+D+i, carències d’alfabetització i capacitació digital, pèrdues d’oportunitats per afrontar reptes socials). Aleshores l’Agenda Digital Europea estableix un conjunt d’accions claus que han de permetre abordar aquests obstacles. Per tal d’executar les accions es demanarà un esforç sostingut a totes les administracions, tant la UE com els estats membres, inclús al nivell regional.

Un conjunt de les mesures que es defineixen afecten a l’administració electrònica, anem a analitzar-les i veure el que feim des de l’Ibit amb elles:

  • Mercat únic digital dinàmic. Les autoritats públiques han de contribuir a la promoció dels mercats de continguts en línia. Els govers poden estimular els mercats de continguts oferint la informació del sector públic en condicions de transparència, eficàcia i no discriminació. S’ha d’obligar als organismes públics a obrir els recursos de dades a les aplicacions i serveis transfronterers. Un bon exemple és el catàleg tipus de procediments administratius per ajuntaments, o el portal d’opendata que s’ha impulsat des de la DGTIC, i al qual a l’Ibit estem fent feina per tal d’incorporar més dades.
  • Interoperabilitat i normes. Es definiran un conjunt de normes per tal de promoure l’eficiència i reduir la dependència de proveïdors concrets. Des de l’OTAE ja venim fent feina amb el Pla ANIBAL per que això passi a les Illes Balears.
  • Investigació i innovació. S’han d’emprar les despeses del sector públic europeu per esperonar la innovació, incrementant al mateix temps l’eficiència i qualitat dels serveis públics. Crear fulles de ruta conjuntes entre la part pública i la privada. Les activitats de transferència de coneixement s’han de gestionar amb eficàcia i els resultats que s’han finançat amb fons públics han de tenir una àmplia difusió. Precisament tot això és el que feim amb l’administració electrònica  a Balears, definir fulles de ruta, compartir i transferir coneixement, posar els resultats a l’abast de tots els altres.
  • Beneficis que fan possible les TIC per a la societat de la UE. En aquest aspecte es defineixen un conjunt importants de punts referents a l’administració digital, ja que es considera que aquests serveis propiciaran una administració participativa, oberta, transparent, reduiran costos, estalviaran temps i ajudaran a mitigar els riscos del canvi climàtic.
    • S’ha d’aconseguir pel 2015 tenir uns serveis d’administració electrònica centrats en l’usuari, personalitzats i multiplataforma. S’han de prendre mesures per evitar requisits tècnics innecessaris que facin que les aplicacions només funcionin en entorns concrets o dispositius específics. En aquest sentit cal recordar que tota la plataforma tècnica del Pla ANIBAL està basada en open-source i entorn Java.
    • S’ha de treballar per a que els serveis públics funcionin a través de les fronteres. Un bon exemple és complint la finestreta única de la directiva de serveis. Des de l’Ibit estem fent feina per tal de que tots els ciutadans de la Unió Europea puguin interactuar directament amb les administracions de les Illes Balears.
    • Fer plenament interoperables els serveis d’administració electrònica. Aquest és un dels reptes de futur que tenim i en el qual hi estem fent feina.

absència

Share

1 comment to L’Agenda Digital Europea i l’administració digital