Neutralitat de la Xarxa, dret a l’oblit i altres reptes per al futur d’Internet

 

El passats 11 i 12 de juliol es va celebrar a Barcelona el VII Congrés Internacional Internet, Dret i Política “Neutralitat de la Xarxa i altres reptes per al futur d’Internet”, organitzat per l’àrea d’Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el marc de l’Internet Disciplinary Institute (IN3).

La Fundació iBit assistí a través del seu departament de Cibersocietat i concretament el seu laboratori de la societat digital, sodiLAB. Donat que una de les línies de feina del laboratori és la dedicada a la Seguretat a Internet i tenint en compte que aquest era un dels temes importants a tractar durant el congrés, estava clar l’interès en assistir-hi. Perquè tot i que el tema principal d’aquest VII Congrés va ser la Neutralitat de la Xarxa, també es tractaren temes relacionats amb la propietat intel·lectual, els drets fonamentals i les llibertats a Internet, la privacitat, la protecció de dades i el dret a l’oblit a Internet o el govern i la democràcia electrònica.

El primer dia del congrés es va dedicar en quasi la seva totalitat a la Neutralitat de la Xarxa. El principi de neutralitat de la xarxa consisteix en permetre la comunicació sense restricció o limitació de contingut, plataformes, equipament o formes de comunicació. En aquest sentit es va destacar que no és un debat nou, no com a mínim dins el dret del Regne Unit si es té en consideració el concepte de “Common Carriage” (el transport de béns o persones). En relació a Internet el debat sorgeix per primer cop per allà 1999 amb la gran quantitat i dimensió de les fusions produïdes entre grans companyies de mitjans de comunicació i TV. Intentar resumir tot el que es va parlar sobre la matèria en unes poques línies és quasi impossible, però es podria dir que, entre d’altres qüestions, el debat actual respecte a la neutralitat de la Xarxa es troba en si té sentit transformar els prestadors de serveis de telecomunicacions en punts de control o si té sentit que part de la informació que circula per la Xarxa sigui filtrada, o fins i tot censurada, en funció del destinatari de la mateixa.

En tot cas, una qüestió de la qual sentirem parlar molt als propers anys i que només es resoldrà veritablement en cas d’adoptar-se una solució de caire global.

La segona jornada va tenir com tema central el dret a l’oblit dels usuaris d’Internet. S’entén per dret a l’oblit el dret d’un usuari, i el deure dels prestadors de serveis, a què determinada informació present a la Xarxa pugui ser destruïda passat cert temps. Com és que ara ha sorgit aquest debat i la necessitat d’aquest dret? Com va indicar Esther Mitjans, la Directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, la discussió respecte a la necessitat d’un dret a l’oblit es deu principalmente a tres fets: 1) no es va preveure que es pogués perdre el control sobre les dades, 2) la quantitat d’informació personal disponible és molt gran i es troba molt dispersa i 3) era imprevisible la importància econòmica que aquesta informació adquiriria respecte al màrqueting personalitzat. Dins l’àmbit del dret a l’oblit una de les propostes de futur que hi ha és l’anomenat “Privacy by Design” (protecció de dades per disseny), consistent en què les dades tenguin una data de caducitat independentment de què l’usuari ho demani o no. Ara bé, la proposta no seria aplicable a tots els casos.

En conclusió, la societat de la informació suposa l’accés a moltíssim coneixement, però no només de caire acadèmic, cultural o relacionat amb l’entreteniment, sinó també personal. D’aquí l’aparició de debats sobre la necessitat d’un veritable dret a l’oblit al ciberespai.

Una explicació més detallada d’algunes de les diferents ponències es podrà trobar al blog de sodiLAB.

 

El passats 11 i 12 de juliol es va celebrar a Barcelona el VII Congrés Internacional Internet, Dret i Política “Neutralitat de la Xarxa i altres reptes per al futur d’Internet”, organitzat per l’àrea d’Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el marc de l’Internet Disciplinary Institute (IN3).

 

La Fundació iBit assistí a través del seu departament de Cibersocietat i concretament el seu laboratori de la societat digital, sodiLAB. Donat que una de les línies de feina del laboratori és la dedicada a la Seguretat a Internet i tenint en compte que aquest era en part un dels temes a tractar durant el congrés, estava clar l’interès en assistir-hi. Perquè tot i que el tema principal d’aquest VII Congrés va ser la Neutralitat de la Xarxa, també es tractaren temes relacionats amb la propietat intel·lectual, els drets fonamentals i les llibertats a Internet, la privacitat, la protecció de dades i el dret a l’oblit a Internet o el govern i la democràcia electrònica.

 

El primer dia del congrés es va dedicar en quasi la seva totalitat a la Neutralitat de la Xarxa. El principi de neutralitat de la xarxa consisteix en permetre la comunicació sense restricció o limitació de contingut, plataformes, equipament o formes de comunicació. En aquest sentit es va destacar que no és un debat nou, no com a mínim dins el dret del Regne Unit si es té en consideració el concepte de “Common Carriage” (el transport de béns o persones). En relació a Internet el debat sorgeix per primer cop per allà 1999 amb la gran quantitat i dimensió de les fusions produïdes entre grans companyies de mitjans de comunicació i TV. Intentar resumir tot el que es va parlar sobre la matèria en unes poques línies és quasi impossible, però es podria dir que, entre d’altres qüestions, el debat actual es troba en si té sentit transformar els prestadors de serveis de telecomunicacions en punts de control o si té sentit que part de la informació que circula per la Xarxa sigui filtrada, o fins i tot censurada, en funció del destinatari de la mateixa.

 

En tot cas, una qüestió de la qual sentirem parlar molt als propers anys i que només es resoldrà veritablement en cas d’adoptar-se una solució de caire global.

 

La segona jornada va tenir com tema central el dret a l’oblit dels usuaris d’Internet. S’entén per dret a l’oblit el dret d’un usuari, i el deure dels prestadors de serveis, a què determinada informació present a la Xarxa pugui ser destruïda passat cert temps. Com és que ara ha sorgit aquest debat i la necessitat d’aquest dret? Com va indicar Esther Mitjans, la Directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, la discussió respecte a la necessitat d’un dret a l’oblit es deu a què no es va preveure que es pogués perdre el control sobre les dades, que la quantitat d’informació personal fos tanta i es trobés tan dispersa i la importància que aquesta informació adquiriria a l’hora del màrqueting personalitzat. Dins l’àmbit del dret a l’oblit una de les propostes de futur que hi ha és l’anomenat “Privacy by Design” (protecció de dades per disseny), consistent en què les dades tenguin una data de caducitat independentment de què l’usuari ho demani o no. Ara bé, la proposta no seria aplicable a tots els casos.

 

En conclusió, la societat de la informació suposa l’accés a moltíssim coneixement, però no només de caire acadèmic, cultural o relacionat amb l’entreteniment, sinó també personal. D’aquí l’aparició de debats sobre la necessitat d’un veritable dret a l’oblit al ciberespai.

 

Una explicació més detallada d’algunes de les diferents ponències es podrà trobar al blog de sodiLAB.

 

 

 

 

Share

Comentaris tancats.