P4H i bases de dades XML natives

En qualsevol àmbit imaginable, hi ha realitats que estan condemnades a entendre’s o col·laborar.
La generalització en l’ús de les tecnologies XML (eXtensible Markup Language) per a l’intercanvi d’informació entre diferents plataformes i per a l’administració de les pròpies dades, i el fet que les bases de dades són una part fonamental de qualsevol organització, han provocat l’aparició d’una generació de bases de dades, encara en procés d’investigació i desenvolupament, que en el futur poden ser una alternativa a les tradicionals bases de dades relacionals.

Aquestes bases de dades, conegudes amb el nom de bases de dades XML natives, es diferencien de les anteriors en la forma d’emmagatzemar la informació, de tal forma que en lloc d’emmagatzemar dades atòmiques, com puguin ser un nom o un DNI, el que s’emmagatzema són documents estructurats XML.


Tot i que aquestes bases de dades tenen encara algunes carències, com poden ser la formulació de cerques més o menys complexes d’informació i la seva eficiència, la indexació de les dades o l’actualització de les pròpies dades, la seva naturalesa fa que siguin adients en alguns casos:

  • Tractament d’informació amb una estructura jeràrquica de molts de nivells
  • En cas d’informació emmagatzemada de forma heterogènia, probablement serà més fàcil homogeneïtzar aquesta informació fent una conversió cap a XML.
  • Seguint amb el cas anterior, o en el cas que es parteixi d’una situació inicial en què la informació que s’ha de tractar ja està en format XML, una forma ràpida de tractar les dades és usar aquestes bases de dades XML natives.

Podríem trobar més casos d’idoneïtat d’aplicació d’aquests tipus de bases de dades, i igualment podríem trobar casos en què el seu ús no és convenient. Però és aquest darrer cas esmentat el que s’ha presentat al projecte Play for  Health (P4H), en el qual s’ha arribat a una situació en la qual, tot i tenir la informació de les activitats de tele-rehabilitació realitzades pels pacients, no es disposava de cap mecanisme de tractament, anàlisi o
presentació d’aquestes dades.
Atès que aquesta informació estava enregistrada en forma de documents XML, s’ha procedit a la càrrega d’aquests documents dins una base de dades XML nativa (eXist), i de forma satisfactòria s’ha aconseguit, sense haver de fer cap conversió de dades, presentar els primers informes de les activitats de tele-rehabilitació fetes a través de la plataforma P4H.
A partir d’aquest moment, els requeriments que es presentin per continuar aquest emmagatzematge i explotació de dades, dictaran si el camí a seguir passa per usar bases de dades XML natives o fer una adaptació de la plataforma per usar bases de dades relacionals.

 

En qualsevol àmbit imaginable, hi ha realitats que estan condemnades a entendre’s o col·laborar.
La generalització en l’ús de les tecnologies XML (eXtensible Markup Language) per a l’intercanvi d’informació entre diferents plataformes i per a l’administració de les pròpies dades, i el fet que les bases de dades són una part fonamental de qualsevol organització, han provocat l’aparició d’una generació de bases de dades, encara en procés d’investigació i desenvolupament, que en el futur poden ser una alternativa a les tradicionals bases de dades relacionals.
Aquestes bases de dades, conegudes com a bases de dades XML natives, es diferencien de les anteriors en la forma d’emmagatzemar la informació, de tal forma que en lloc d’emmagatzemar dades atòmiques, com pugui ser un llinatge o un DNI, el que s’emmagatzema són documents estructurats XML.
Tot i que aquestes bases de dades tenen encara algunes carències, com poden ser les cerques més o menys complexes d’informació i la seva eficiència, la indexació de les dades o l’actualització de les pròpies dades, la seva naturalesa fa que siguin adients en alguns casos:
- Tractament d’informació amb una estructura jeràrquica de molts de nivells
- En cas d’informació emmagatzemada de forma heterogènia, probablement serà més fàcil homogeneïtzar aquesta informació fent una conversió cap a XML.
- Seguint amb el cas anterior, o en el cas que es parteixi d’una situació inicial en què la informació que s’ha de tractar ja està en format XML, una forma ràpida de tractar les dades és usar aquestes bases de dades XML natives.

Podríem trobar més casos d’idoneïtat d’aplicació d’aquests tipus de bases de dades, i igualment podríem trobar casos en què el seu ús no és convenient. Però és aquest darrer cas esmentat el que s’ha presentat al projecte Play for  Health (P4H), en el qual s’ha arribat a una situació en la qual, tot i tenir la informació de les activitats de tele-rehabilitació realitzades pels pacients, no es disposava de cap mecanisme de tractament, anàlisi o
presentació d’aquestes dades.
Atès que aquesta informació estava enregistrada en forma de documents XML, s’ha procedit a la càrrega d’aquests documents dins una base de dades XML nativa (eXist), i de forma satisfactòria s’ha aconseguit, sense haver de fer cap conversió de dades, presentar els primers informes de les activitats de tele-rehabilitació fetes a través de la plataforma P4H.
A partir d’aquest moment, els requeriments que es presentin per continuar aquest emmagatzematge i explotació de dades, dictaran si el camí a seguir passa per usar bases de dades XML natives o fer una adaptació de la plataforma per usar bases de dades relacionals.

Share

Comentaris tancats.