Els mitjans socials en el punt de mira dels investigadors espanyols en turisme i TIC

El mes passat vaig presentar a Màlaga al congrés de TURITEC sobre turisme i TIC, l’article “Gestión de la visibilidad y la reputación online de un destino turístico”. L’article complet es pot trobar a les actes del congrés (pesa 21 Megas). L’estudi en brut i tota la informació de camp es pot trobar a la monografia editada per l’OBSI de la Fundació iBit (4. Guia metodològica per a la gestió de la visibilitat i reputació online d’una destinació turística.).

L’interessant d’assistir en aquests congressos no és només presentar el que un ha investigat, sinó sobretot escoltar i tenir accés en primera persona al que han investigat els altres.

Vos deix unes pinzellades d’algunes conclusions de les investigacions, i alguns detalls, i vos convid a llegir les actes (més de 500 pàgines) en profunditat per verificar si anau bé en la vostra estratègia d’implantació de les TIC en el turisme, sigueu una organització d’un destí o una empresa turística:

Sobre les investigacions en mitjans socials i web 2.0.:

  • Alhora de valorar la influència d’una opinió turística els usuaris que participen activament tenen en consideració la credibilitat de la font, en canvi, els usuaris passius no sempre tenen en compte la credibilitat de la font (LÓPEZ & SICILIA, 2012). 
  • En funció de la tipologia de fonts d’informació els continguts vertits sobre el destí turístics són diferents. Un destí turístic local no té molta visibilitat en agències i tour operadors a Internet. En mitjans de comunicació generalistes es pot donar una mala reputació mentre que en mitjans de comunicació especialitzats en turisme es tendeix a la bona reputació. Les xarxes socials freqüentades per joves són espais d’informació superficials. Els blogs i els fòrums són més profunds i amb informació més detallada (LLODRÀ, BOERNER, MOREY, 2012).
  • Quan no es coneix la destinació, es busca informació general i turística del lloc i en llocs web oficials, perquè aporten major credibilitat. En canvi, quan es coneix molt la destinació es busquen més informacions d’oci, d’activitats culturals i de restaurants. I per aquest tipus d’informacions es prefereixen les recomanacions d’altres usuaris (HUERTAS, 2012).
  • Dins el marc de la construcció de la imatge de destinació es pot dir que els continguts generats per altres usuaris tenen un enorme valor afegit encara molt inexplorat per determinar la imatge percebuda. Aquestes plataformes i aplicacions pertanyen a l’anomenada Web 2.0, en clara expansió i generalització, per la qual cosa cal seguir indagant en els seus efectes sobre la imatge cognitiva i afectiva de la destinació (HIDALGO, RUIZ, SICILIA, 2012). 
  • La majoria de les OMD analitzades no utilitzen els mitjans socials eficaçment, sobretot en el procés d’interacció i relació amb els clients. S’observa que no hi ha estratègies clares per l’aprofitament de totes les possibilitats que ofereixen aquestes tecnologies. (BULCHAND, 2012).
  • Malgrat el creixent desenvolupament de les TIC i l’auge i protagonisme de les xarxes socials, des del punt de vista de l’empresa, aquestes es troben escassament implantades, tot i estar-hi presents. (HERRERA, ALBACETE, 2012) .
  • És precís la creació d’uns SGD (Sistema de Gestió dels Destins) que actuï com un agregador d’identitat, i que ha de ser un “mushups” de continguts que ja existeixen a la xarxa, a més d’actuar com un dels millors consolidadors de l’oferta del destí, integrador, flexible, professionalitzat i corroboratiu (entre l’administració, sector privat, client i ciutadà resident).(MARTÍNEZ, PENELAS-CORTÉS, RODRÍGUEZ, 2012).

Sobre la gestió de la informació i el coneixement entre els actors del destí turístic:

  • Entre les necessitats més rellevants, que haurien de cobrir les demandes d’usuaris del sector turístic públics i privats, hi hauria les relatives a la informació del mercat, en especial les previsions de demanda i tendència turística i la motivació i organització del viatge. Respecte del coneixement en informació econòmica i financera, les subvencions, la informació sobre gestió de destinacions i la relativa a legislació són les més importants per els enquestats. La informació sobre qualitat (certificació, bones pràctiques, etc.) és per als participants de la investigació més rellevant que la informació sobre sostenibilitat. Així mateix, dins el coneixement sobre desenvolupament humà i tecnològic, la necessitat més destacada és la formació seguida de la innovació en el sector turístic. Finalment, els serveis que per als enquestats hauria de tenir una plataforma tecnològica d’informació i coneixement en el sector turístic són molt amplis però destaquen la formació, les ajudes econòmiques i subvencions, l’assessorament administratiu i legislatiu i, per descomptat, la informació sobre oferta i demanda juntament amb la innovació tecnològica (MUÑOZ, et. al., 2012).
  • El projecte REDTUR (Xarxa d’Intel·ligència i Innovació per al Sector Turístic), que es dirigeix ​​a un ampli ventall de els actors públics i privats relacionats amb el turisme, incloent els empresaris, administracions públiques, universitats, associacions d’empresaris, empreses de consultoria, investigadors, etc. té per finalitat creació de la intel·ligència per al sector turístic a través de la informació i el coneixement existents (FUENTES, et. al., 2012)
  • Mitjançant l’aplicació Turístic RobSoc s’analitzen, filtren i valoren els enllaços que els usuaris comparteixen, de manera que d’una banda la intel·ligència col·lectiva es converteix en informació estructurada i per una altra de manera automatitzada es valoren, seleccionen, editen i comparteixen els continguts turístics que són més pertinents i rellevants segons el parer de la comunitat d’experts en turisme que comuniquen informació sobre el tema a través de les xarxes socials (ASTIGARRAGA, et. al. 2012).
  • El desenvolupament de nous sistemes d’informació turístics, inclosos els basats en Realitat Augmentada i sistemes de recomanació, no aportarà tots els seus avantatges potencials si no s’integren amb els sistemes ja existents. Només la interoperabilitat dels diferents sistemes d’una destinació turística permet que la gestió de la informació sigui sostenible i amb un nivell de qualitat satisfactori, el que redundarà en benefici de les empreses, destinacions turístiques i usuaris (LEIVA, et. Al, 2012).

Sobre l’oferta complementària i sistemes de recomanacions:

  • EnoSigTur, és un sistema de recomanació intel·ligent i personalitzat d’activitats enoturístiques. La innovació principal d’aquest sistema és la incorporació de coneixement semàntic del domini, representat en forma d’ontologies, per millorar el rendiment de les tècniques clàssics de recomanació col·laboratius o basats en contingut. Aquest coneixement permet la utilització de mecanismes d’aprenentatge que analitzen la interacció de l’usuari amb el sistema i van refinant gradualment la informació sobre les seves preferències culturals i d’oci. La interfície web del sistema permet planificar la visita abans de realitzar-la, i la versió mòbil permet el seguiment de la ruta planificada in situ (BORRÀS, et. al. 2012).

Sobre les aplicacions mòbils:

  • No existeix en les 40 aplicacions denominades com “top” en les seves respectives “app stores” cap establiment que de forma individual posicioni la seva marca. Els agregadors d’ofertes, especialment hoteleres, han aconseguit hegemonitzar el mercat estandarditzant l’oferta respecte al consumidor en nivells de preus o nombre d’estrelles, és a dir, les grans cadenes hoteleres estan perdent identitat i, per tant, deteriorant el prestigi de la seva marca. Referent a això, es recomana potenciar les estratègies de diferenciació (MARTIN-SANCHEZ, 2012).
  • L’ús de la tecnologia mòbil com un nou canal de vendes és una eina que encara està aterrant a les empreses turístiques del nostre país, ja que només el 48% dels enquestats té previst oferir un programa per captar els viatgers que utilitzen dispositius mòbils, de manera que es troba ara mateix en un procés d’assimilació i explotació, tot un diamant en brut (ORTEGA, et. al. 2012)

Sobre l’organització del congrés:

Share

Comentaris tancats.